A Sants, el cooperativisme és una realitat arrelada en el temps. Un bagatge que, si ens esforcem en descobrir-lo, ens revelarà fites que assoliren veïns i veïnes dels nostres barris, i també coneixements i eines per a l’acció col·lectiva d’avui. Doncs malgrat el pas dels anys i les vicissituds històriques, al barri encara hi romanen rastres a explorar. Un d’ells és l’antiga seu de La Lleialtat Santsenca, al carrer Olzinelles número 31. Viatgem cap a una de les experiències més antigues de la memòria cooperativa local?
Els inicis: la Cooperativa del Camp
El 1894, quan Sants era municipi independent de Barcelona, 15 treballadors fundaren la Lleialtat Santsenca al carrer Callao, en el domicili d’un d’ells, amb l’objectiu de posar en comú el consum de les seves famílies. Per a ingressar-hi, es pagaven 30 pessetes d’entrada, retornables en cas que algú es donés de baixa en menys de sis mesos. Quan ja eren una vuitantena, trobaren una casa al carrer Olzinelles que, per estar envoltada d’horts i cultius, fou coneguda com la Cooperativa del Camp.
Expansió i mutualisme
El 1896 es traslladaren a un local del carrer Dalmau, on instal·laren el magatzem de queviures, els despatxos i un cafè. S’hi estaren 30 anys, i posaren en pràctica dues iniciatives que transformaren la cooperativa. La primera, un Fons de reserva que assegurava recursos als socis en cas de malaltia, invalidesa i vellesa, una eina imprescindible pels obrers en uns anys sense seguretats socials ni pensions. La segona, una quota setmanal que els permetria aixecar un edifici de la seva propietat. Amb aquells canvis els socis augmentaren fins a 170, i s’instaurà una moneda pròpia per a fer els pagaments a la cooperativa.
Un edifici emblemàtic
El 1924 compraren els terrenys per a edificar la nova seu –obra de l’arquitecte Josep Alemany- que inauguraren el 1927. Comptava, a la planta baixa, amb botiga de queviures, magatzem, i forn de pa; en el pis de dalt s’hi trobava el cafè, la sala de juntes, la biblioteca, el teatre i el gimnàs. En aquell nou espai s’hi promogué l’associacionisme i un fort treball cultural. Per les seves dimensions, tingué una centralitat important en el moviment cooperativista santsenc.
Avui: un nou espai pel barri?
La guerra trastocà el cooperativisme del país, i la Lleialtat no en fou excepció. Tancada fins 1941, quan la Falange n’autoritzà la reobertura, perdé la seva personalitat jurídica i desaparegué com a cooperativa al llarg dels anys 50. Més tard s’hi instal·là una fàbrica de torrons i successives sales de ball -Bahia, Rainbow-, fins que es clausurà el 1988. El 2006 l’Espai Alliberat per la Cultura l’okupà temporalment, i des de mitjans del 2009 resta abandonada. De propietat municipal, tant pel seu bagatge com per les seves característiques arquitectòniques i d’usos (està catalogat com a equipament), pot acomplir un nou paper en les necessitats socials actuals. Recuperem La Lleialtat Santsenca com un nou espai pel barri, com a centre de recursos veïnals i cooperatius?
0 comentaris:
Publica un comentari